Edward Palmer Thompson

Edward Palmer Thompson

(1980)
Biografia
Naixement	3 febrer 1924 Oxford (Anglaterra)
Mort	28 agost 1993 (69 anys) Worcester (Anglaterra)
Dades personals
Ideologia política	Socialisme
Formació	Corpus Christi College, Cambridge Dragon School Oxford Kingswood School
Activitat
Camp de treball	Història
Ocupació	escriptor, biògraf, historiador del moviment obrer, activista per la pau, periodista, historiador, novel·lista, historiador de l'edat moderna, activista contra les armes nuclears
Ocupador	Universitat de Leeds (1948–1965) Universitat de Warwick Universitat de Pittsburgh
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Nova esquerra
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Eric J. Evans
Família
Cònjuge	Dorothy Thompson
Fills	Kate Thompson
Pare	Edward John Thompson
Germans	Frank Thompson

Edward Palmer Thompson (Oxford, 3 de febrer de 1924 - Worcester, 28 d'agost de 1993) fou un historiador anglès, militant socialista i pacifista.^[1] És conegut pel seu treball històric sobre els moviments radicals britànics del pas del segle xviii al segle xix, en particular, pel seu llibre sobre The Making of the English Working Class («La formació de la classe obrera a Anglaterra, 1963).^[2] És autor de destacades biografies, com la de William Morris (1955) i, a títol pòstum, la de William Blake (1993). Va ser alhora un prolífic periodista i assagista, i va publicar també una novel·la de ciència-ficció, The Sykaos Papers, i una col·lecció de poesia.

Fou membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya (CPGB) i un dels intel·lectuals destacats del partit durant els anys de la postguerra mundial, tot i que el va abandonar el 1956 a causa de l'oposició a la invasió soviètica d'Hongria.

Després va ocupar un paper clau en la configuració de la nova esquerra (New Left) a Gran Bretanya des de 1958. Des d'una posició independent d'esquerra socialista al marge de l'ortodòxia soviètica i partint d'un marxisme britànic de to heterogeni i separat de la resta de tendències europees, va elaborar una anàlisi pròpia que s'inscriu dins el socialisme humanista: subratllava la pluralitat per sobre dels blocs de classes, amb un gir antropocèntric.

Crític irreconciliable amb els governs laboristes dels anys 1964-70 i 1974-79, va ser un dels líders més destacats del moviment pacifista i contra a l'armament nuclear a l'Europa de la dècada del 1980.